Mentre avui dissabte dia 10 s'ha previst una recepció i una plantada d'arbres al parc dels Estanys de la població gironina, a banda d'una sèrie de tallers de reciclatge, la veritable reunió s'iniciarà demà diumenge 11, a les 11 del matí, prèvia recepció dels assistentes. Després de l'aprovació de l'ordre de l'assemblea de 2017, dels comptes de l'entitat i altres punts d'interès, des de la direcció de la Coordinadora es proposa la creació de la Federació de Pessebres Vivents de Catalunya, un salt de qualitat que permetrà "poder adaptar-nos a les noves exigències en el món de l'associacionisme, sobre tot en l'àmbit institucional, econòmic i de viabilitat".

Jordi Filella, president de la Coordinadora de Pessebres Vivents de Catalunya creu necessari aquest pas "que no representa un trasbals per a nosaltres perquè l'associació ja funcionava com una federació a nivell intern. Amb la nostra proposta de convertir-nos en federació, no només treballarem com a federació, sinó que també ho serem".

La reunió també es mostrarà el mural complet que la Coordinadora va realitzar per recaptar fons per a l'edició 2017 de La Marató de TV3 dedicada a les malalties infeccioses.

A Castell d'Aro, 60è aniversari

L'organització d'aquesta assemble ha recaigut al pessebre vivent de Castell d'Aro, que precisament commemorarà el seu 60è aniversari durant la propera temporada de pessebres 2018-2019.  La tradició de pessebres es va iniciar-se a la vila l’any 1959 i ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi.

La propera reunió assembleària  serà el 2019 a Linyola.

 Origen de la tradició popular

Els experts atribueixen a sant Francesc d’Assís, l’autoria de la primera escenificació viva del pessebre, l’any 1223 a Greccio, la Umbria italiana. Als Països Catalans, el primer es va escenificar l’any 1956 al poble andorrà d’Engordany i des d’allà es va estendre a tota la geografia catalana amb un conjunt d’escenes que compten amb música d’ambient o diàlegs, tot recreant diversos passatges bíblics de l’evangeli segons sant Lluc, essent-ne el seu epicentre el naixement. El primer a Catalunya va ser el de Castell d'Aro, al 1959.

Les representacions dels pessebres vivents comparteixen un fet en comú: la participació multitudinària i amateur de la gent del poble, que en molts casos supera els centenar d’actors. Una circumstància que els converteix avui un dels principals referents de la cultura populardel nostre país.