August va desenvolupar una extensa xarxa de camins que comptaven amb un sistema oficial de missatgeria i la creació d'un exèrcit estable: la Guàrdia Pretoriana, que mantenien l'ordre a les ciutats pertanyents a l'Imperi. I és aquesta Guàrdia Pretoriana la que figura als nostres Pessebres Vivents.
Un dels pessebres en què els romans estan molt presents, és el Pessebre Vivent de Castell d’Aro. Amb més de 400 figurants les seves representacions se situen al voltant de la Masia de Can Sitja i ofereix més d’una cinquantena de quadres.
Però pocs Pessebres fan que la Guàrdia Pretoriana sigui protagonista del cartell. Aquest és el cas del Pessebre Vivent de Vilavenut en la temporada passada, un pessebre vivent estàtic que es representa dins del poble i que, com a fet curiós, podem destacar que la figura del caganer és des dels seus inicis la mateixa persona.
Armats de Manresa y Espluga. Disciplina estricta
Però tornant a les escenes de romans del nostres pessebres, a Manresa també són protagonistes. De fet, aquest pessebre, que compta amb un recorregut de 30 escenes i participen més de 200 persones i un nodrit grup d’animals, també destaca el campament romà o castrum, en llatí, representat pels Armats de Manresa, a l’era de la casa de pagès de Cal Ti, al costat del Pont Llarg (Aqüeducte que dóna nom al Pessebre). Sabíeu que els campaments romans eren construïts quan les tropes finalitzaven les marxes diàries i els destruïen quan deixaven el lloc? La construcció d’un campament romà seguia un ordre i una disciplina molt estricte; es construïen seguint el model de les ciutats, amb carrers i places i hi havien soldats especialitzats en la construcció de campaments.
Un altre exemple de presència de les escenes de romans és el de l'Espluga de Francolí que va introduir es va introduir l'escena de l'empadronament l'any 2013 aprofitant el vestuari dels Armats de l'Espluga recuperats l'any 2009. El 2019 es va incorporar per primer cop la tenda del preferecte, en aquest cas amb vestuari propi amb robes nobles i passamaneria. L'escena es basa en el Cens de Quirí celebrat a la Judea en època de Cèsar August per recaptar impostos de béns i propietats.
L'empadronament i l'Edicte
Al Pessebre Vivent Parlat de Les Gunyoles d’Avinyonet els soldats romans surten a la segona escena, anomenada l’Edicte d’empadronament on, enmig d’una escena quotidiana en el mercat, arriben els soldats romans i anuncien a la població que s’han d’anar a empadronar a la ciutat o poble d’on siguin originaris. Els donen tres llunes per complir l’edicte, sinó seran castigats amb la pena de 40 sots. Després d’aquests actes la població s’altera i Josep i Maria decideixen anar cap a Betlem per empadronar-se. D’aquesta manera marca el desplaçament que realitzen Josep i Maria per acabar donant a llum a Jesús en una cova.
El Pessebre Vivent de la Pobla de Lillet també té escenes de romans i coincideixen amb l’Espluga de Francolí: l’escena de l’empadronament. El quadre és representat pel rei Herodes, Sant Josep, la Verge Maria i quadre soldats romans vestits d’escuts, llances, casc, banderes i estendards, escena que es representa a la façana principal de l'església parroquial.
El Pessebre Vivent de Viladecans també contempla els romans. Es tracta del que a Viladecans anomenen "L'Edicte", on els romans apareixen per anunciar als jueus que han d'anar a empadronar-se al poble d'on provenen per ordre de l'emperador romà.
Els Pessebres Vivents no només són una part molt significativa del Nadal, sinó que també ens aporten informació sobre com vivien els habitants de Judea, dels oficis, dels empadronaments… petites escenes ens ajuden a situar-nos en una època, fent un repàs a la història real emmarcada en un naixement que va canviar el curs de la humanitat.
A Brunyola… també es representen les escenes de romans, amb escenes molt espectaculars.